il·lustració grup de gent

La relació amb els altres

En l’adolescència, la relació que tenim amb les persones del nostre entorn (família, amics, professors...) va canviant. Això és perquè ens estem fent grans, ens tornem més crítics amb tot el que observem, la percepció de les persones i les coses que tenim a la vora es va ampliant i va variant..., però això també fa que sovint puguem tenir dubtes i conflictes amb aquestes relacions.

Els pares

La relació amb la família es modifica, així com també es va transformant l’entorn social en què ens movem. Comencem a assumir responsabilitats i a prendre decisions importants sobre certs aspectes de la nostra vida (estudis, feina, relacions de parella, etc.), però en altres qüestions encara depenem de la família i d’altres adults que ens envolten.

És normal que, en alguns moments, necessitem i busquem l’aprovació i el suport de les persones que tenim més properes (pares, professors, etc.), però que en altres vulguem fer les coses per nosaltres mateixos, provar les nostres capacitats, al marge dels suggeriments i els consells dels altres. Experimentar ens pot ser útil per induir-nos a nous aprenentatges, però també ens pot posar en situacions de risc. És important que puguem posar en pràctica les nostres capacitats i que comencem a prendre decisions per nosaltres mateixos, però sempre intentant valorar “pros” i “contres” de cada situació, analitzant i reflexionant què és el que volem i quina viabilitat té.

Els pares també s’estan acomodant a tots aquests canvis i necessitaran un temps per situar-se i saber com respondre davant aquestes experiències que tu estàs vivint. Fins ara eren ells els principals responsables de les decisions que es prenien, i en certs moments els serà difícil veure’t com un adult.

Que hi hagi punts de desacord que fins ara no s’havien produït forma part de tot aquest procés de creixement. És important, però, mantenir els canals de comunicació oberts i intentar negociar i arribar a acords amb els pares (per exemple: amb l’hora d’arribada, sortides, estudis, etc). Aprendre a negociar no és fàcil, hi haurà moments que et semblarà impossible, però poder parlar i expressar el millor que puguis les teves opinions t’ajudarà a guanyar-te el respecte dels pares i arribar a acords favorables per a tu i per a ells.

Els amics

En aquest moment de la teva vida els teus amics tenen una importància cabdal. Amb el grup d’iguals et sents identificat, sents que comparteixen molts dels teus pensaments i preocupacions, t’entenen millor que ningú, junts compartiu experiències noves, us trobeu a gust i aneu formant junts i acompanyats el camí cap a la identitat adulta.

Tenir amics i sentir-te bé estant amb ells és molt important, però també ho és que ho facis sense deixar de ser tu mateix. En ocasions, per sentir-te part del grup i quedar bé amb els amics et pots sentir temptat a fer coses amb les quals no estàs d’acord, a renunciar a les teves idees, a posar-te en risc... No és gens fàcil dir als amics que “no”, pensar o fer diferent, però si són amics de veritat et respectaran i et donaran suport. Confia en tu mateix, escolta’t, pensa què vols fer i què no... i, al final, això t’ajudarà a sentir-te bé amb tu mateix i et suposarà un gran aprenentatge per al futur.

La parella i l’amor

De sobte, un dia coneixes una persona que per a tu és diferent de totes les altres. La trobes súper maca, simpàtica, llesta..., t’agrada molt i no pots treure-te-la del cap, penses en ella dia i nit, tens ganes de veure-la, d’estar al seu costat..., tot i que quan la veus tens una sensació estranya, com de “nervis”, et batega més fort el cor, no saps com actuar...

Quan l’altre/a et correspon amb els mateixos sentiments, és meravellós i podeu decidir iniciar una relació de parella. Generalment, quan la relació va avançant, va augmentant la intimitat, els fets compartits amb l’altre/a, la confiança i el recolzament. Gairebé sempre pensem que aquesta serà la persona amb la qual compartirem la nostra vida, siguin quines siguin les adversitats.

En ocasions, realment acabem tenint una relació duradora, però de vegades no. Les relacions de parella s’acaben potser perquè les coses que abans eren importants per a tots dos van canviant a mesura que es va madurant; potser perquè a la llarga ens adonem que cadascú espera coses diferents de la relació. Quan són els dos els que s’adonen que la relació ha arribat al final és més fàcil el trencament, però el més freqüent és que sigui només un el que vulgui trencar, i això pot fer que sigui més difícil posar fi a la relació.

Tothom pateix quan s’acaba una relació o quan algú que t’agrada molt no sent el mateix per tu, però és especialment dolorós quan es tracta del primer amor i un voldria que aquella relació no s’acabés.

Quan la relació s’acaba, o quan algú que t’agrada no et correspon i ho estàs passant malament, pot ser de gran ajuda parlar-ne i tenir el suport dels amics i/o la família. Davant d’algun d’aquests fets (un trencament o no ser correspost en els sentiments), et pot resultar difícil pensar que algun dia deixaràs d’estar trist, però aquest sentiment a poc a poc anirà desapareixent i al final et recuperaràs, trobaràs noves persones interessants per a tu i molt probablement et tornaràs a enamorar.

Enamorar-nos i tenir relacions de parella ens permet conèixer-nos millor nosaltres mateixos i l’altra persona, saber quines coses són importants per a nosaltres en una relació de parella, respectar-nos i respectar l’altre/a, compartir, estimar i sentir-nos estimats d’una manera especial.