|
|
|
Durant l'etapa que anomenem pubertat-adolescència les noies experimenten canvis en el cos, en la manera de ser, en els interessos,... L'edat en què s'inicien aquests canvis físics pot ser molt variable. Acostumen a començar entre els 9 i els 12 anys i duraran un temps, fins que en tinguis 16 o 18. Cada persona creix a un ritme diferent; la maduració dels nois i de les noies no es produeix al mateix temps i, generalment, les noies maduren abans que els nois. Però el procés de creixement entre persones d'un mateix sexe també pot ser força diferent. Si et fixes en els teus amics o amigues podràs comprovar-ho. El que t'està passant és motivat pels canvis hormonals que necessiten un temps per donar l'aspecte definitiu al teu cos. Són transformacions físiques que s'acompanyen de canvis en la manera de pensar i d'actuar. Aquests canvis afecten també els teus genitals. Els genitals externs són una part més del teu cos i reben globalment el nom de vulva. A la vulva tenim els llavis menors i majors. Just on s'ajunten, per la part de dalt, els llavis menors tenim el clítoris, que és un petit òrgan molt sensible a l'estimulació. Queda amagat pels llavis i encara que és molt petit és una de les parts més sensibles del nostre cos. La seva estimulació, en general, ens proporcionarà sensacions plaents i excitants, tant en la masturbació com en les relacions compartides. L'autoestimulació o masturbació permet conèixer la nostra resposta fisiològica genital davant diferents estímuls sexuals i també la relaxació de la força del desig sexual. L'entrada de la vagina està parcialment coberta per una membrana elàstica de teixit mucós que s'anomena himen. L'himen és de mida i consistència diferents d'una dona a una altra. Es pensa que té la funció de protegir la vagina de possibles infeccions per gèrmens de l'exterior, fins que l'aparell genital que està madurant sigui capaç de defensar-se. Durant molt de temps s'ha dit que l'existència de l'himen demostrava que una dona no havia tingut relacions sexuals amb penetració ("ser verge") . En realitat, la presència de l'himen no assegura res; algunes dones tenen l'himen molt elàstic i continua igual després de tenir relacions sexuals coitals. Altres poden trencar-se durant les relacions coitals, amb l'ús de tampons, etc. Quan l'himen es trenca en les primeres relacions sexuals amb penetració és possible que sentis algunes molèsties i/o una petita pèrdua de sang; altres vegades no hi ha cap símptoma.
La matriu està revestida per una capa mucosa, anomenada endometri, que experimenta canvis morfològics i funcionals per l'estímul de les hormones que produeix l'ovari. Aquesta capa mucosa es desprèn aproximadament un cop al mes i és el que se'n diu regla o menstruació. Aquest és un signe important del procés de creixement i maduració dels genitals externs i interns, de la normal secreció de les hormones sexuals femenines, i del seu funcionament. El cos de la noia s'està preparant per ser capaç per la reproducció. El temps que passa des que comencen els primers canvis puberals fins que ve la primera regla o menstruació, sol ser de dos o tres anys, i com a mínim d'un any. Quan arriba la primera regla, els pits i el pèl del pubis i de les aixelles, ja quasi han crescut del tot, però encara es pot augmentar de talla durant un any o dos més. Les primeres regles poden ser curtes (de 2 o 3 dies) i de vegades més irregulars, amb intervals de 40 o 60 dies. Des del començament de la menarquia és aconsellable anotar en un calendari la data de les menstruacions, per així calcular els cicles menstruals. S'anomena període o cicle menstrual el temps que passa entre el primer dia de la regla i el primer dia de la següent. Aquest període acostuma a ser d'uns 28 dies, però en moltes noies pot variar de 21 a 35. Els primers anys de tenir la regla, és freqüent que aquesta no sigui molt regular, això passa perquè els ovaris han d'aprendre i acostumar-se a funcionar. La duració del sagnat menstrual pot ser de 3 a 7 dies i la seva intensitat (quantitat de regla) i les molèsties són variables. Si el dolor de regla és intens o et dificulta desenvolupar una activitat diària normal és important que ho consultis amb el teu metge/metgessa. Hi ha tractaments mèdics que funcionen molt bé per reduir aquestes molèsties. |
Durant aquest dies pots utilitzar compreses o tampons per a la teva higiene. Triar una opció o altra depèn de cada dona i de com es troba més còmoda. L'us de tampons, a l'inici, pot resultar una mica més difícil.
Prova-ho quan estiguis tranquil.la i segueix les instruccions que es donen al fullet que trobaràs a la caixa. Pots començar amb tampons petits; és important que vagis adaptant el tipus de tampó a la quantitat de fluix menstrual i hauràs de canviar-lo amb freqüència (cada 4-6 hores aproximadament). El tampó quan està ben col.locat no es nota. No tindràs problemes per utilitzar-los, sempre que puguis introduir-lo en la vagina còmodament i retirar-lo sense dificultat. No et preocupis si necessites diferents intents fins aconseguir posar-te'l. Si tens algun dubte o dificultat consulta amb el teu metge/metgessa. Trobaràs més informació a http://www.obtampones.com És important conèixer el propi cicle menstrual i buscar informació davant de qualsevol dubte o incidència que ens preocupi.
Moltes vegades el cicle menstrual es pot alterar, tant per causes externes, cansament, exàmens, estrès, viatges, etc., com per circumstàncies personals, trastorns importants de l'alimentació, exercici físic exagerat, ús d'algunes drogues, algunes malalties, etc., (endarreriment o falta de la regla). Si ens trobem en alguna d'aquestes situacions,
val més demanar ajut el més aviat possible. Tot i que, si en alguna d'aquestes circumstàncies s'han tingut relacions sexuals sense protecció, no s'ha de descartar un possible embaràs.
Si aprenem a conèixer el nostre cos, amb les seves possibilitats i limitacions, podrem reconèixer els seus canvis i detectar de seguida qualsevol alteració. En el cas que no hi hagi cap molèstia, ni problemes importants en el cicle menstrual, l'exploració ginecològica, en general, s'acostuma a realitzar després de sis mesos o un any d'haver començat a tenir relacions sexuals coitals. Si abans d'aquest temps tens algun dubte o hi ha aspectes del teu creixement que et preocupin, consulta amb el servei de salut on et podran orientar.
Si notes picors, canvis en el fluix vaginal, alguna lesió als genitals, molèsties durant les relacions, etc., no dubtis a consultar. No utilitzis cap medicació sense comentar-ho prèviament amb el teu metge/metgessa. És important fer un diagnòstic correcte per poder fer el tractament adient.
|
|
|
Les hormones de la hipòfisi (glàndula situada al cervell i que guia molts dels processos hormonals del nostre cos), avisen els ovaris que és el moment de començar a madurar un òvul. Dins dels ovaris hi ha molts òvuls immadurs, però el més freqüent és que es desenvolupi només un cada cicle.
Quan l'òvul va madurant, els ovaris produeixen hormones (els estrògens i la progesterona). Aquestes hormones circulen per la sang fins a l'úter (o matriu) i fan créixer la mucosa o capa de cèl·lules que el recobreix per dins, l'endometri.
