Qui més qui menys, en algun moment ha estat descontent/a amb el seu cos, sobretot quan arriba l'estiu, i ha fet una dieta per reduir pes. Altres vegades, l'horari de l'escola, institut o universitat, l'ansietat dels exàmens o algun disgust ens han fet menjar de forma poc controlada.

Si això s'esdevé només de tant en tant i és fàcil de controlar, pot ser considerada, en moments puntuals, una reacció humana normal.

Però, si l'afany d'aprimar-se es converteix en una idea fixa, i mai no n'hi ha prou, i si a més de no menjar, de tant en tant es menja molt i després es provoca el vòmit, podem pensar que aquests comportaments s'estan convertint en una malaltia (anorèxia i/o bulímia)

Aquests dos comportaments es poden manifestar cada un per separat o bé junts, de forma alternativa. Les dues malalties són difícils de ser detectades per les persones que les estan patint.

De cada 100 adolescents, 2 o 3 es poden posar malalts/tes, principalment noies d'entre 14 i 24 anys.

La pràctica de determinats esports en els quals el control del pes és important, pot accelerar el risc de contraure anorèxia i/o bulímia.

L'anorèxia i la bulímia, trastorns del comportament alimentari, estan íntimament relacionats amb el creixement, sobretot amb la imatge que un té del propi cos i com se sent com a persona. Hi estan implicats diferents factors i circumstàncies psicològiques, socials i culturals. Aquestes malalties, un cop instaurades, fan perdre el control sobre el cos, el pensament i la conducta.

Normalment, les dietes es comencen, perquè un no està d'acord amb la pròpia imatge reflectida en el mirall, es té un estat d'ànim baix i poca autoestima; se sent trist/a i no sap perquè o bé està deprimit/da. Seria important demanar ajuda abans d'intentar resoldre aquest estat d'ànim amb comportaments que són un risc per a la salut, i que es poden convertir en un problema greu.

Hi ha algunes conductes i situacions que ens poden ajudar a detectar un problema d'anorèxia i/o bulímia:

Tristesa i aïllament de la família i els amics

Reducció important dels aliments o deixar de fer algun àpat.

Estat depressiu

Menjar tot/a sol/a.

Por exagerada a augmentar de pes i/o pèrdua de pes sense cap explicació

Exercici físic desmesurat

Pèrdua de la menstruació

Augment de la sensació del fred i restrenyiment

Concentració en l'estudi i més exigència amb un/a mateix/a

Consum de laxants, diurètics, provocació del vòmit....

Si això perdura, pot haver-hi conseqüències importants per al creixement i per a la salut mental.

Tots sabem que quan un/a no se sent bé amb si mateix/a i està trist/a pot adoptar diferents comportaments per millorar o disminuir aquests sentiments que fan patir. El més difícil es adonar-se, i encara més en ple canvi (pubertat i adolescència), de si aquests comportaments són els més adequats per millorar la situació que es pateix.

Poder parlar del que et passa i de com et sents amb algú de confiança t'ajudarà a sortir del conflicte i dels comportaments de risc.

Si creus que no tens ningú al teu voltant a qui poder confiar aquestes vivències i sentiments tan personals, pensa que hi ha professionals experts que et poden escoltar, entendre i ajudar: Centre d'Anorèxia i Bulímia de Barcelona

Si abans de demanar ajuda personal a un expert, vols més informació o consultar sobre aquest tema, pots fer-ho en aquesta web.

Si teniu amigues i/o amics o coneixeu noies i/o nois que tenen algun dels comportaments descrits en relació amb el menjar i/o amb l'exercici físic, penseu que poden estar malats/es i que necessiten la vostra ajuda.